La nostra història a Catalunya
Primera llavor: una Acadèmia singular
La Institució Teresiana va iniciar les seves activitats a Catalunya quan, pel setembre de l'any 1918, establí una Acadèmia Teresiana a Barcelona, al Carrer Ample nº 23, al costat mateix de la Basílica de la Mercè.
La creació i consolidació d’aquesta Acadèmia fou un procés llarg i difícil. Poveda, que va seguir molt a prop el seu desenvolupament des del 1916, el descriu d’aquesta manera: “Es presenta tot difícil, però comptem amb el favor del bisbe, Dr. Enric Reig i a més s’apropen amb simpatia a la fundació moltes i molt respectables persones”. Segurament es referia a la Directora i professores de la Normal, al Director i professorat de l’Institut, alguns mossens i amics que coneixien a Poveda i li escrivien cartes d’ànim, així com altres persones que pertanyien a cercles culturals i pedagògics.
Poveda havia previst el personal necessari per portar a terme el projecte, però mancaven recursos en un moment especialment complicat per als centres educatius, on la grip del 18 i l’agitada situació social i política de l’època no afavorien la introducció de institucions noves, i més sent tan diferents com les Acadèmies de Poveda.
Quin aire nou portava aquesta Institució? Què tenia de singular?
El seu fundador justificava així la seva creació: “Nosaltres creiem que el professorat pot i deu adquirir més formació, més hàbits d’ensenyament i més recursos pedagògics i com així ho creiem, proposem un mitjà, que ben realitzat, potser resultaria més eficaç”.
Es tractava de oferir un espai especialment atraient per a la joventut: un espai familiar caracteritzat per l’alegria i la participació en les tasques promogudes. “La col·lectivitat i el canvi d’impressions i d’iniciatives fan sorgir estímuls i desenvolupar energies”, assegurava Poveda. Tot això facilitava la creativitat i el compromís seriós amb un estudi i una professió viscuda apassionadament. Calia complementar els ensenyaments rebuts a la Normal des de noves metodologies, que cercaven a l’entorn viscut (el carrer, els museus, la natura) elements claus per a l’aprenentatge. Però també, obrir-se als reclams socials: classes a obreres, participació al centre catequètic obrer, etc. com ho expressen les cròniques de l’Acadèmia de Barcelona. Aquesta comptava amb un internat, al que accedien les joves que s’havien de desplaçar a la ciutat i on elles hi trobaven un espai familiar i proper. Tot això viscut des d’un cristianisme lliurament assolit i expressat en el testimoniatge i els criteris d’educadores i alumnes. Es tractava d'afavorir el diàleg de la fe amb la cultura.
Obert aquest programa a la dona, s’intentava trencar estereotips i barreres socials que no li reconeixien un espai propi a l’àmbit públic del seu temps. Perquè una finalitat clau de l’Acadèmia era promoure la inserció de la dona al cor de la societat, mitjançant la seva formació, per ocupar llocs de responsabilitat a l’esfera pública, especialment el magisteri, però obrint-se progressivament a altres àmbits professionals.
Un certamen literari... agosarat
Aquest programa era difícil de portar a terme i més si era promogut per dones!
Però la creativitat i la gosadia no tenen límits. L'any 1920, la Directora de l’Acadèmia, va promoure un certamen literari, aprofitant el suggeriment de Poveda , “de celebrar algun acte que pogués contribuir de forma eficaç a la formació intel·lectual, moral i religiosa de la joventut normalista i fos una disciplina que fes més grata la seva instrucció i cultura”. A la publicació del certamen literari promogut, s’anoten les persones que van donar la seva aprovació al projecte (el cardenal Dr. Vidal i Barraquer, l’Abat de Montserrat, el professorat de les Normals de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Palma de Mallorca i el mateix Pedro Poveda).
Es van oferir 23 premis per als representats d'entitats civils, culturals i/o religioses que eren els que proposaven el tema a treballar. Des del Rector de la Universitat, fins a la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, l’Abat de Montserrat, el pedagog P. Ruiz Amado, S.I. o la Directora de l'Institut de Cultura, hi ha un ventall d’entitats i/o persones significatives, interessades en aquest certamen. Es presentaren més d'un centenar de treballs, en català i castellà. L’Associació Escolar Femenina invità l’Acadèmia a unir l’acte de lliurament de premis als seus actes de final de curs, el 10 de maig de 1921.
L’Acadèmia va organitzar durant el curs 1920-21, un conjunt d’iniciatives culturals i d’esbarjo, al llarg de la geografia catalana, obertes a les joves que anaven coneixent l’Acadèmia a través del certamen.
Noves necessitats, nous canvis
L’Acadèmia-Internat de Barcelona necessitava, per a la seva expansió, un edifici més ampli. Això s'aconsegueix el 1925, amb la compra d’una casa a Passatge Mercader 12.
Però l’edifici no reunia les condicions requerides i uns anys després, el 1928, es lloga el situat al Passatge Mercader 13-15, comprat el 15 de maig de 1931, amb la venda de l’edifici anterior i les aportacions recollides per la Junta Protectora de la Institució Teresiana, fundada el 1927 amb aquesta finalitat.
El número d’alumnes anava creixent al llarg d’aquests anys i l’Acadèmia era reconeguda a la Normal pel seu treball educatiu. Es diversificaren els estudis cursats: freqüentaven l’Acadèmia normalistes i universitàries. També era el lloc de reunió de moltes antigues alumnes que, situades professionalment en diverses escoles públiques i privades, o treballant en diverses professions, volien aprofitar els actes culturals generals o les trobades pròpies per a elles.
La casa de la mestra
A Barcelona, l’Acadèmia de Passatge Mercader era massa coneguda i, en aquells moments, podia ser confosa amb una institució religiosa, i ser tancada per aquesta raó. Per això, mentre continuava l’activitat en aquest edifici, es van obrir dos pisos al Passeig de Gràcia 71, 1r. en règim d’internat: Hi havia alumnes de Magisteri, del Grau-Professional i universitàries. Era conegut aquest espai com “la Casa de la Mestra”. L’any 35 començà a funcionar en aquests pisos una Acadèmia de preparació per a oposicions del Magisteri. L’èxit obtingut motivà a procurar un espai més gran per a aquesta activitat, amb el suport inicial del bisbe Dr. Irurita. La guerra paralitzà aquest projecte.
Els set viatges de Poveda a Barcelona
Són l’expressió d’un interès permanent de Poveda per la missió desenvolupada a Barcelona. Malgrat les dificultats viscudes, mai va dubtar de la importància d’aquesta presència. En el quadern de les fundacions, escrivia el 1919: “Ara mateix no hi ha de Barcelona altra impressió (..) que allò promet molt, però que encara no ha arribat el moment”.
Com hem pogut comprovar, poc a poc la Institució Teresiana va fer camí a Catalunya. I Poveda acompanyà aquesta trajectòria de moltes maneres, però sobretot amb la seva presència continuada, i la profunda confiança en que Déu que ens volia aquí.
Treball educatiu a Primària
i Secundària.
Des del 1939 s’intensifica la tasca educadora de la Institució a aquests nivells d’educació formal, a col•legis i escoles públiques i privades, a Instituts, i treballant, alguns del seus membres, a la Inspecció d’Ensenyament Primari i a Escoles Normals.
Col·legi de Primària i Batxillerat.
El 28 de gener de 1939 els membres de la Institució van recuperar l’edifici de Passatge Mercader que havia estat requisat des del juliol de 1936 i poc després, el 13 de març, començaren les classes, mentre posaven la casa a punt i les alumnes s’anaven inscrivint. El 7 de novembre s’obté el reconeixement legal. Per les seves característiques, el Col•legi oferia un clima molt proper i familiar.
Del 1964 al 1971, el Batxillerat, donada la manca d’espai, es desenvolupà a la zona de Tres Torres, precisament en una torre, a Via Augusta núm. 300, mentre l’Ensenyament Primari seguia a Passatge Mercader. Aquesta etapa es distingeix per l’esforç de posar en pràctica mètodes actius i una pedagogia personalitzada.
El tarannà social de
les Obres educatives del Barri del Congrés
L’any 1952, amb ocasió del Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona, es crea un projecte d’habitatges de marcat caràcter social, sota el patronatge del Bisbe, Dr. Modrego. Comptava amb els elements claus que afavoreixen la convivència, el creixement global dels seus habitants, i conformen un barri amb un profund tarannà humà: zones enjardinades a l’interior dels habitatges, llocs per jugar, casal d’avis, associacions, església, escoles, etc.
El patronat del Congrés confià l’escola de nenes a la Institució Teresiana. (I la de nens als germans de les Escoles Cristianes – La Salle). Les classes començaren a funcionar el 1957, a uns locals del mateix carrer Cardenal Tedeschini fins que el 1959 s’inaugurà l’actual col•legi sota el nom de S. Pius X, que anys més tard rebria el nom d’ARRELS.
El juny de 1962 es va obrir en el mateix edifici, l’Institut de Batxillerat laboral “Josefa Segovia”, encomanat a la Institució. Amb aquesta opció pel batxillerat laboral, que articulava les assignatures del batxillerat comú amb altres matèries pròpies del secretariat, es preparava a les joves per poder combinar estudis i treball, ja que, atès el nivell econòmic de les famílies de l’entorn, era l’única forma de poder accedir a estudis superiors.
Tant l’escola com l’Institut es distingiren per ser centres oberts al barri, on es van posar en marxa mètodes i procediments educatius innovadors, incorporant l’educació personalitzada al llarg dels anys 60, 80, i donant un impuls fort a l’esport, que es manté en l’actualitat.
Amb les reformes educatives dels 70, desapareix l’Institut Josefa Segovia. L’escola Arrels i la Salle es transformen en escoles mixtes. A partir dels anys 90 Arrels s’especialitza en centre d’Educació Infantil, Primària i Secundària i La Salle ofereix grups de secundària i el nou Batxillerat en totes les seves modalitats.
L'Associació d'Antics Alumnes Arrels (AAArrels)
L'AAArrels és fruit de la voluntat de recuperar el contacte amb i entre els qui estudiaren a l'Escola Arrels (abans San Pius X i Institut Josefa Segovia). El març del 2004, un grup d'antics alumnes de l'Escola, en comunicació amb el col•legi, vàren constituir una Comissió d'Antics Alumnes, amb l'objectiu de reactivar el contacte, animant i mantenint la seva relació amb l’escola. El 2007 es va constituir la Associació d'Antics Alumnes Arrels.
Immersió en el món universitari
La Institució Teresiana a Catalunya ha procurat tenir una presència activa al món universitari, tant des del treball professional dels seus membres en algunes universitats catalanes, com des d’obres i projectes propis i en articulació amb la Universitat.
La primera residència.
De 1928 a 1950, Passatge Mercader 13-15, a excepció del període de la guerra civil, va acollir estudiants universitàries Fins el 1936, compartien el lloc amb normalistes. De 1940 a 1950 la residència universitària es va constituir formalment. Dins de la seva senzillesa, es tractava d’un centre familiar, amb una bona biblioteca i laboratori i molt proper a l’edifici antic de la Universitat de Barcelona.
El Col·legi Major Santa Eulalia.
A partir del 1950 i fins el 1972, aquesta residència es converteix en Col·legi Major Santa Eulalia. D’acord amb aquest nou estatus, augmenten els actes culturals: conferències, representacions teatrals, xerrades i seminaris. Les universitàries tenen la possibilitat de comprometre’s com a voluntàries en el desenvolupament d’una tasca social i evangelitzadora al Somorrostro, un barri marginal de Barcelona.
El Col·legi Major Montserrat.
El 1959, la Universitat de Barcelona encomana a la Institució Teresiana, durant 20 anys, la gestió del seu Col•legi Major oficial femení. El desenvolupament d’aquest Col•legi, que atenia 180 alumnes universitàries, constitueix una seriosa, enriquidora i gratificant experiència universitària, pionera en la seva obertura a l’entorn i els seus plantejaments formatius. La seva influència s’estenia a altres àmbits universitaris de la ciutat
La Llar Universitaria Montserrat.
En acabar-se l’experiència universitària del C. M. Montserrat, la I. Teresiana va llogaruna finca a l’Avinguda del Tibidabo (actualment seu central de la Universitat Oberta de Catalunya) on va obrir l'any 1979 la Llar universitaria Montserrat. Era un espai més petit, molt acollidor que facilitava una formació de caire més individualitzat.
El tancament del centre el 1991 per la venda de l’edifici, va portar a la recerca d’altres llocs.
La relació amb les antigues alumnes es manté fins a l’actualitat.
La Residència Santa Teresa,
situada al carrer Cardenal Tedeschini, 72, que havia començat els anys 60 amb la finalitat d’acollir noies oficinistes, va ampliar la seva oferta al llarg dels anys a professores i, posteriorment, joves universitàries (1981-1995).
L'Associació Projecte i el Projecte Universitari
Aquesta associació es va crear, en un principi, per donar suport a les activitats culturals i formatives diverses relacionades amb el “Projecte Universitari”.
Aquest Projecte oferia uns pisos per a estudiants i professors de la Universitat. Es pretenia amb aquesta activitat fer possible la vivència de l’estudi com a preparació professional i com a actitud davant la vida; la convivència multicultural i l’apropament al jovent des de la vida quotidiana, oferint-li un espai de reflexió i creixement personal. Aquest projecte, en la seva fase residencial, es va oferir al carrer Hospital 36, de 1995 a 1997.
El 3 del XII del 1997, la Universitat de Barcelona i l’Associació Projecte signen un conveni de col·laboració acadèmica per al reconeixement de crèdits de lliure elecció que l’Associació Projecte impartia als locals del Centre Passatge, continuant, d’aquesta manera, l’acció formativa del Projecte Universitari. L’Associació signà també convenis de col·laboració amb InteRed Catalunya i el Centre Passatge pel desenvolupament d’activitats conjuntes fins el 2006.
Projectes socials i comunitaris
Recordem ara els projectes i obres d’educació no formal que han sorgit al llarg de tot aquest temps de presència de la Institució a Catalunya (des de 1918). Alguns continuen, altres s’han transformat o han desaparegut, però tots ells han tingut una remarcable incidència formativa i social.
Residència d’oficinistes del barri del Congrés.
Situada al Carrer Cardenal Tedeschini nº 72-74, aquesta residència es va inaugurar al mateix temps que l’Institut Laboral Josefa Segovia, el juny del 1962, quan es complien 10 anys de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional.
A la celebració va voler donar-li, el bisbe Dr. Modrego, un caire marcadament social amb les dues solemnes inauguracions. Eren temps on el reclam social de les grans ciutats (i més una ciutat amb tanta tradició industrial com Barcelona) atreia a la població femenina per a cercar treball a fàbriques, oficines i botigues.
La residència oferia a les joves un espai acollidor i segur on residir, un grup disposat a facilitar la convivència i l’esbarjo, el diàleg proper quan tornaven de treballar i/o es preparaven per a la seva professió des de uns valors d’humanisme cristià. Poc a poc, amb el pas del temps i els canvis socials, la població de la residència va canviar el seu perfil i van ompli-la, primer, estudiants de magisteri o mestres, i després -com ja hem esmentat- universitàries. Es va tancar definitivament el 1995.
El Centre Passatge.
Aquest centre d’animació sociocultural va néixer el 1970, sota el nom de “Cau Falcat” a partir de la iniciativa d’un grup de pares d’alumnes del Col.legi de Primària i Batxillerat situat a l’edifici Passatge Mercader 13-15, que volien per als seus fills un temps de lleure viscut amb sentit. I així es va constituir un esplai per a nens i adolescents.
Des d’aquells inicis anys fins, el centre es va anar configurant com un centre d’animació sociocultural, intergeneracional, ja que hi participaven de les seves activitats nens i nenes, adolescents i joves, adults i persones de tercera edat.
En el Centre Passatge sempre han estat presents tres dimensions: educativa, cultural i social. Articulen aquestes dimensions: una fe encarnada en el medi cultural, una lectura crítica de la quotidianitat i de l’entorn proper, que cerca afavorir una transformació cultural i social del lloc on es viu, i un dinamisme participatiu viscut des de la vinculació a grups i programes que donen als participants el sentit comunitari, l’acceptació de responsabilitats i l’elaboració de decisions. Tot això suposa una activa presència de l’Institució a l’Eixample de Barcelona.
El Centre Passatge va tancar la seva seu de Passatge Mercader el setembre del 2013, el seu esperit, objectius, tarannà i moltes de les seves activitats continuen en la nova seu del Centre Passatge i en El Centre Obert Eixample.
InteRed Catalunya “una xarxa d’intercanvi i solidaritat”
El 14 de gener de 1996, el Patronat de la Fundació InteRed aprovava la Delegació d’aquesta ONGD a Catalunya. S’inicia així un nou camí i una nova tasca. Tal i com es va presentar des del principi, InteRed Catlunya s’entenia com una plataforma per al voluntariat internacional.
La primera Seu va ser a Passatge Mercader 15. L’any següent es traslladà a Cardenal Tedeschini 72. Al 1997 contàva amb 116 socis col•laboradors i havien fet ja el curs de voluntariat 53 participants, 19 dels quals anaren a diversos projectes socials de la Institució Teresiana a països en vies de desenvolupament.
Convivim,
un projecte d’atenció a les persones immigrades.
Neix, al 2004, com una resposta de la Institució Teresiana a les necessitats de la immigració adulta que arribava en aquells moments a Barcelona.
El projecte pretenia acollir i assessorar tota persona estrangera en el seu itinerari per aconseguir una estada regular al nostre país; acompanyar-la i assistir-la en la gestió dels seus tràmits; facilitar-li la integració en aquesta societat, tot compartint, respectant i dialogant des de la seva pròpia cultura, tradició i religió, i facilitant l’aprenentatge de les llengües del País d’acollida.
També pretenia fomentar les bones relacions entre immigrants i autòctons, mitjançant accions amb associacions veïnals, serveis socials, etc. al barri on es troba la seu. (Cardenal Tedeschini 72). Durant un temps, s’ha ofert, també, orientació sociolaboral.
La Institució Teresiana a Montserrat.
La presència de la Institució Teresiana a Montserrat, col.laborant amb el projecte de l'Escolania de Montserrat, es va iniciar a l’agost del 1981 i ha estat possible fins el desembre del 2014. L’inici va coincidir amb l’any Centenari de la declaració de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya.
La nostra missió al llarg d’aquells anys ha estat col·laborar en el projecte educatiu de l’Escolania de Montserrat, des de diferents tasques que han anat evolucionant amb el temps: professores de l’Escola, educadores a l’àmbit residencial, acompanyant el procés maduratiu de cada escolà, i un treball d’equip amb els monjos, professors i educadors implicats en el projecte.